És divertit com el nostre cor ens pot decebre. Per què ens enamorem tan fàcilment? Per què?, si no está bé. Potser ens toca intentar-ho. Potser toca aixecar-nos. I ens preguntem que està fent, i tot són mentides. Potser, a vegades, és millor no preguntar.
On hi hagi desig, el foc hi serà. I si el foc hi es, aquest et cremarà. Però tot i que ens cremi, això no et matarà. Perquè hem de lluitar, cridar, mirar i marxar. Hem de contestar, parlar, callar i tornar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario