domingo, 10 de abril de 2011

Crònica d'un Amor Sense que m'Estimis

Creure en un dia

Riure per tu

Olorar la felicitat

Només per ser un

Imaginar un nou món

Carregar-lo a les espatlles

Arribar a ser com sóc

Darrere de llàgrimes

Un dia de sang

Només per ser amb tu

Alliberar el teu encant

Millorar en salut

Ostentar el primer premi

Romandre al Sol

Silenciar el silenci

Escriure amb amor

Només una nota

Sostenir un sostingut

Errar en el càlcul

Que em portarà fins a tu

Utilitzar el dolor

Elaborar un escrit

Mirar el futur

Emanar un destí

S’acaba el temps

Trobo la mirada

Ho intento reprimir

Moro en l’estacada

Imaginaré el meu món

Sense que respiri

Després d’un any

Sense que m’estimis

1 comentario:

  1. Porto anys intentant ajuntar ciència i lletres, segurament ja de manera inconscient des del BUP, quan vaig escollir, per aquella època, aquesta innovadora opció. Trenta anys després segueixo perseguint aquest anhel ja de forma més conscient i activa (no em vaig prendre massa seriosament el BUP,jejeje). No saps el que m'encanta que algú amb qui comparteixo sang, no se si conscientment o no, estigui intentant el mateix. Enhorabona, no t'aturis en els teus esforços i tot el meu modest suport. Una gran abraçada i no et perdo la pista.

    Esteve Bosch de Jaureguízar. Fisioterapoeta.

    ResponderEliminar