Estima'ls

La valentia es de qui lluita. La valentia es de qui resisteix. La cobardia es de qui es riu dels demés. La valentia no es ser més graciós, es saber ser com ets sense tenir en compte "el que diran". La valentia no és ser acceptat, és acceptar, estimar i no jutjar.

I si riuen, que riguin. I si es mofen, que es mofin. I si es creuen superiors, que s'ho creguin, pero tú, tú has de saber que no. El qui creu que riure's dels altres és ser millor, el qui vol per sobre de tot no quedar malament, el que s'obsesiona amb els altres... no, això no és ser millor.

I si vols plorar, plorar. I si vols riure, riu. Pero no ploris per ells. No ploris per aquells que t'han fet mal. No ploris per aquells que només et volen veure malament. En comptes d'això, plora per aquells que et fan riure cada dia. Plora d'alegria. Riu d'alegria. Riu perquè hi ha gent que t'estima. Riu perquè ets tu, no ells. Riu-te d'ells, perquè troben la felicitat en els altres i no en ells mateixos. Riu de que no siguin capaços de ser reals, de que no siguin capaços d'estimar-te.

I es que, que seria la vida sense el riure? I que en seria sense aquestes persones? Un món sense gent que es creu superior? Em sona a utopia. Pero deixa'ls, ja ho veuran. Ara es el teu moment d''obrir els ulls. Ho repeteixo: si volen riure, que riguin, que plorin de riure. Que es tirin al terra i repetixin la brometa 1000 cops. Deixa'ls. El món els obrirà els ulls, ja n'aprendran. Tu ets millor.

Estima'ls. Estima'ls perquè ets millor. Estima'ls perquè ho necessiten. Perquè d'alguna manera necessiten sentir que estan recolzats. Pero estima'ls de veritat. No els tractis com si fossin uns comediants. Estima'ls per les persones que són. Si ho fas, potser el món serà millor. Com a mínim, amb tu, serà una persona millor.