Galopant

Ell ja no reia. Perquè ja no el tenia. I anava per la ciutat buscant-lo com si hagués perdut la cartera. Ja ningú confia en ell, ni tan sols els de sempre. Ell només vol un gat i no una llebre. I acaba el dia, plorant; i a la tele, el seu equip empatant. Li cau la cervesa a terra i dorm pensant en ovelles.

I somnia que va en cavall. Rient, corrent, galopant. Més ràpid que l'aire, més ràpid que el mar. I s'aixeca i sent com sua. Es mira al mirall i veu com plora. Es mira les mans i veu que tremolen. Torna a dormir i somnia que no l'estima. Que no en depèn. Que sí l'estima.

S'aixeca i corre per les Rambles, buscant la música que li atansen. Cap cançó li atrau, fins que sent una parlar de temes vanals. Diners, amor i sexe. Prostitutes que enfilen petjades perverses. S'hi apropa i criden. S'envà i respiren tranquil·les. Es fot a un parc i l'estima.

I en punxar-se un altre cop, mira la ferida. I pensa que demà la cama esquerra serà l'escollida. I quan la substància animal li penetra les venes, el seu cos sent com s'enreda. El seu cervell a galop camina contra la vida. Els seus peus al trot el porten a la Mina.