En viu a París

A vegades la sento pero no és aquí. Ella m'acompanya si no sé on fugir. I no vull dormir. Podeu dir-me que no és veritat, però sempre és allà per fer-me volar, com qui camina, com qui balla i no vull dormir. 

Em truca a les nou i em fa patir. Ella creu que és estúpid però la vull així. I no vol seguir. Puc creure'm que tu no et sents especial, però has de saber que fas iluminar amb la mirada, amb el somriure però no vols seguir. 

Coneixes bé cada festa, la matinada, cada nit. Coneixes bé la tendresa i la vida amb mi.

Prepares moments i no els vols repetir. Tu creus en l'instant que et va fer més feliç. I et vull amb mi. Pots cridar-me a la orella que no puc marxar, perquè tu ets capaç de fer-me callar amb els silencis, amb les carícies i et vull amb mi.

Dibuixes al cel flors, lleons i conills, gaudeixes del món perquè el pots sentir. I et quedes aquí. Somrius cap al mar i cap als oceans, perquè ells et faran algú més especial amb les onades, amb la lluna i et quedes aquí.

Coneixes bé cada festa, la matinada, cada nit. Coneixes bé la tendresa i la vida amb mi. 

I creixes i creus que t'estàs ferint. Però només et regalen els dies finits. Però tu ets així. I jo et diré que no ens estem fent grans, que la màgia del temps ens ha acomiadat amb un somriure, amb la mirada, en viu a París.