viernes, 14 de septiembre de 2012

No tot millora amb el temps


Ha sigut el dia més llarg esperant-te.
Ja no sabia cap a on girar.
D'alguna manera no puc oblidar-te.
Després de tot el que vam passar.

Crida'm o parla'm, no vull sentir.
Pren-t'ho amb calma, no puc dormir.
Tot el que sé, és que et vull aquí.

No puc mirar la pantalla.
Sense tremolar i preocupar-me.
Potser no ets tu el qui falla.
Simplement vas desarmar-me.

Potser marxes, no em deixis així.
Sempre calles, fent-me morir.
Tot el que sé, és que et vull aquí. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario