Cinc minuts de pensar

Quatre minuts abans de coneixe't i la terra era plana. La música sonaba arreu i jo ballava sense conseqüència, sense control. El ritme feia tremolar la meva sang pero la teva mirada composà un silenci que et va fer punt de fuga.

Tres dits sobre el mar i l'aigua deixa de ser clara. Els teus ulls maquinen un nou mirar mentre jo deixo caure la mà a la sorra. Un, dos, tres... Menys cal per fer-me embogir i menys per fer-me estimar. El meu actuar et fa riure. El teu riure em fa no actuar.

Dos dies abans de nadal i un regal truca a la porta. Ets tu, maquinant mirades que em somriuen, construint somriures que em miren. El teu cos travessa l'entrada i el meu cos es glaça, donant peu a la broma que em desperta del meu son, ja habitual.

Un segon abans del moment i els teus llabis s'apropen. Congelo l'instant en que els teus ulls maquinen un peto i el guardo a la nineta dels meus ulls. El teu tacte m'estremeix i tu, perfecte, agafes la meva pell, convertint aquest instant en un segon etern.