Reflexions amb mi mateix: TOT

- I ara, que et passa?

- M'he adonat que encara l'estimo.

- Ja ho veig. I perquè et volies fer creure a tu mateix que ja no l'estimes?

- Covardia? Por? Alguna cosa d'aquestes que no fan més que crear inseguretats.

- Saps què?

- Què?

- Hi ha molta gent que t'estima. I no vull que et quedis tancat en una persona.

- Ho sé. Tinc en compte que estimo i m'estimen. Però no de la mateixa manera.

- Ja saps que l'amor té moltes maneres de manifestar-se.

- Sí...

- I com te n'has adonat que encara l'estimes?

- Pensant. I tot rellegint les notes que havia escrit, me n'adono que era feliç. Que tenint a qui estimar, tot i que em fes mal, era feliç. Feliç perquè estimava. Feliç perquè, tot i no tenir-te, almenys hi era. I ara, despres de 9 mesos, no faig res més que autoenganyar-me. M'invento amors i possibles romanços que mai existiran i pels quals mai he sentit res més que pura atracció física. M'invento que l'he oblidat i que ja no l'estimo, però el meu cor em manté despert per les nits dient-me que encara sento amor. I saps què? Sí, encara l'estimo. I quan falten tres mesos per l'any de la nostra trobada, em falta l'alé per continuar. M'abracen i em diuen que he de ser fort, que comenci l'any nou amb energia. Els meus amics em diuen que m'estimen molt i que mai em deixaren i això m'ajuda. Però en el fons, aquells dos petons no van ser suficients. Aquella nit no va ser suficient. Aquells minuts efímers, que en realitat foren hores, no valen res ara. Perquè ara ja ha passat el moment. Perquè no em va contestar. Perquè sí, jo vaig ser cobard, molt, però jo no li vaig fer mal. I em va ferir molt mes del que m'havien ferit. Pero l'estimo encara. Mai l'oblidaré.

- Mai?

- Mai. Tot i que arribi a estimar a altres, tot i que oblidi la seva veu... mai oblidaré qui va ser per mi.

- Em sembla bé.

- El què?

- Que mai oblidis. Perquè aquella nit no passara desapercebuda. Vas estimar per primer cop, vas sentir la passió, vas somriure per amor. Vas viure, en definitiva. Vas passar d'adolescent a persona, a ésser. Vas deixar de ser el nen petit que encara creu en els reis, a ser la persona que creu en sí mateixa. A ser la persona que estima, sent i viu. VIU. Lliure. Lliure de lligadures, de ferro, de por. Lliure de TOT. Tot. Perquè tot es diu molt rapidament, i tu et vas treure l'etiqueta de nen a la mateixa velocitat. Perquè tot es refereix a qualsevol cosa i tu ho vas sentir tot. Per fi et vas fer a tu mateix del TOT. Era la hora. Era el moment d'avançar, el moment de ser capaç de viure. El moment d'estimar. I ara, et sents trist. Perquè aquell moment va ser màgic. Perquè aquell moment va ser tan especial, que mai el tornaras a viure. El primer amor, el primer petó, el primer cop, el primer TOT. Però tranquil. No sera l'ultim cop de l'amor, l'ultim peto, l'ultim cop ni l'ultim TOT.

- Gràcies.